TOLERÀNCIA

“...desitjar canviar i controlar
l’altre en benefici propi no és un
acte d’amor sinó de violència.”
Brenda Shoshanna

Ser tolerants no és deixar que
l’altre faci el que li doni la gana,
ni que ens sembli bé tot el que
fa l’altre. Tampoc es tracta de
ser fred i indiferent. Ser tolerant
és enfrontar-se natural i obertament
amb la diferència. Tolerar
no és evitar el conflicte, sinó tot el
contrari, és lidiar constantment
amb aquest i lluitar per arribar a
un concili, acords, o almenys aconseguir
una vertadera comunicació
entre les parts divergents o en
conflicte.
La tolerància és un valor que
suposa el reconeixement de l’altre.
Saber que l’altre existeix, que té
necessitats, formes de pensar,
actuar, costums, que li són propis i
que poden ser tan semblants com
diferents als meus. La tolerància,
a més de reconèixer la diferència,
la valora. Per molt diferent
que sigui una persona de mi, en
referència al físic, cultura, religió
o ideal polític, ambdós, som abans
que tot éssers humans posseïdors
d’uns drets, tal com ens confereix
aquesta condició. La tolerància exigeix
una actitud de respecte cap a
l’altra persona i cap a l’autonomia
de la mateixa. Cada individu té la
plena llibertat d’escollir el model
de vida que més li convingui
o, a construir la seva personalitat,
conforme als principis,
valors i normes que ell consideri
necessàries pel seu benestar, sempre
que, aquesta decisió, no violi el
mateix dret que tenen els altres de
decidir què fer amb les seves vides.
Sovint pensem que la manera
com aprenem a desenvolupar-nos
i actuar a la vida, és la manera
correcta de ser i procedir en la
vida per a tots. Però en realitat, no
és que no existeixi una manera
“correcta” de ser o d’actuar, sinó
que existeixen milers de maneres
correctes de procedir i de ser, perquè
cadascú és únic i irrepetible
i té el seu propi criteri i voluntat
per decidir sobre el seu camí en
la vida.

Elba Poleo

(Revista Mà, Espai de Participaciò, Pág. 2, Nº9, Noviembre 2008. Vic.)